Lluis Llach - Laura

^CI avui que et^G puc fer una ca^Amnçó recordo ^D7quan vas arri^Gbar^G7 amb el mi^Csteri dels senz^Dm7ills, els ulls inqu^G7iets, el cos al^Etiu; i amb la ri^Amalla dels teus ^Dmdits vares omp^Glir els meus a^Ccords amb cada ^Fnota del teu^G7 nom, ^CLaura.

^CM'és tan difíc^Gil record^Amar quants esc^D7enaris han sen^Gtit^G7 la nostra an^Cgoixa per l'a^Dm7vui, la nostra ^G7joia pel de^Emà... A casa en^Ammig de tants com^Dmpanys, o a un trist e^Gxili mar enl^Clà, mai no ha man^Fcat el teu a^G7lè, L^Caura.

^CI si l'atz^Gar et porta ^Amlluny, que els déus et ^D7guardin el ca^Gmí,^G7 que t'acom^Cpanyin els o^Dm7cells, que t'aca^G7ronin els es^Etels; i en un ra^Amcó d'aquesta ^Dmveu, mentre la ^Gpugui fer sen^Ctir, hi haurà ama^Fgat sempre el teu ^G7so, L^Caura.