Lluis Llach - Laura

M'és tan difícil recordar quants escenaris han sentit la nostra angoixa per l'avui, la nostra joia pel demà... A casa enmig de tants companys, o a un trist exili mar enllà, mai no ha mancat el teu alè, Laura. I si l'atzar et porta lluny, que els déus et guardin el camí, que t'acompanyin els ocells, que t'acaronin els estels; i en un racó d'aquesta veu, mentre la pugui fer sentir, hi haurà amagat sempre el teu so, Laura. Se repite en las estrofas igual la parte de punteo la tengo sacada a piano pero no a tablatura, cuando la tenga la subo.