Manel - La jungla

Li vaig d^Dir de fer una r^Guta, de sorti^Ar d’hora, al mat^Dí. Prop d’un r^Giu acampar^Aíem just ab^A7ans que es fes de n^Dit. Tinc ham^Daques, armes bl^Ganques, tinc col^Aònia pels mosq^Duits, per s^Dopar piranya a la br^Gasa i tota la j^Aungla per tu i per ^Dmi.

PERÒ QUÈ ^DVA! PERÒ QUÈ V^GA! ELLA N^AO HI VOLIA AN^DAR! JO L’HI HE D^DIT, JO L’HI VAIG D^GIR, I ELLA M^AAI VA VOLER VEN^DIR.

I a la j^Gungla els rius, si v^Aessen, es transf^Gormen en pant^Dà, i quan ve l’^Gèpoca de p^Aluges ja no s’^Ghi pot arrib^Dar. ^G I ella no hi v^Aa voler an^Dar.

I què me’n ^Ddius si faig truc^Gades i recl^Auto alguns am^Dics, si sort^Dim aquesta t^Garda i a l’est^Aany fem un part^Dit? Hi ha molt grui^Dx, el gel agu^Ganta, no hi ha r^Aisc, no hi ha per^Dill! Que l’esp^Dort és salud^Gable! T’ho prom^Aeto, serà divert^Dit.

PERÒ QUÈ V^DA! PERÒ QUÈ V^GA! VA DIR QUE POTS^AER MÉS ENDAV^DANT. L’HI VAIG D^DIR, VAIG INSIST^GIR, PERÒ ELLA M^A7AI VA VOLER VEN^DIR.

I el de^Gsembre era l’^Aèpoca ide^Gal per patin^Dar, però j^Ga se sap que, el g^Ael, si deixes passar els m^Gesos es desf^Dà. ^G I ella no hi v^Aa voler an^Dar.

Fins que un d^Dia dins el c^Gotxe excit^Aat vaig propos^Dar de trenc^Dar per la drec^Gera de les c^Aorbes del bar^Dranc. Apreci^Dar unes bones vist^Ges, evit^Aar les retenci^Dons, invent^Dar el nostre propi traj^Gecte que per l’autop^A7ista ja hi va toth^Dom!

PERÒ QUÈ V^DA! PERÒ QUÈ V^GA! VA DIR “FR^AENA, QUE VULL BAIX^DAR!”. L’HI VAIG D^DIR, VAIG INSIST^GIR, PERÒ NO VA VO^A7LER CANVIAR DE CAM^DÍ.

Vaig par^Gar enmig d’un pol^Aígon i ella, en ll^Goc de dir-me ad^Déu, cridava “^Gno hi ha un bon cam^Aí, sinó que c^Gadascú té el s^Deu”. I “si auto^Gpista i carret^Aera són opci^Gons tan difer^Dents, el t^Geu camí i el meu”, va d^Air, “t’ho juro, n^Go s’assemblen g^Dens”. I es va p^Gerdre entre unes m^Aates remug^Gant que era molt tr^Dist que realm^Gent jo necess^Aiti tot aix^Gò per ser fel^Diç.

^G I ella no hi v^Aa voler an^Dar. X2