Manel - La can

Esc^Golteu la cançó d^Cel soldadet que a través d?un ull d^Ge bou veu que volen uns falci^Cots! I no és que hi entengui molt, el so^Gldadet, però, que volin els f^Dalciots, deurà voler dir que la terra é^Gs a prop. I tan a prop deu ser que baixa el ca^Cpità i intenta no semblar ner^Gviós mentre acaba la instruc^Cció: ?Concentreu-vos, soldadets, sigueu prud^Gents i arrapeu-vos a la ^Dvida amb les ungles i amb les de^Gnts?.

J^Ema a cobe^Drta, els homes ^Gresen. J^Ema a cobe^Drta, els homes ^Gresen.

I fa un amén, poc convençut, el ^Csoldadet, i acaricia el seu fu^Gsell, intentant no pensar en ^Cres. Des de proa es van fent grossos els t^Gurons, ?soldadet, valor, va^Dlor, que depèn de gent com tu la sort ^Gdel món?. Però ?si una bala enemiga creua ^Cel vent i em travessa el cer^Gvell?, es planteja el solda^Cdet, ?les onades m?arrosseg^Garan i mil peixos de col^Dors lluitaran per devorar la meva c^Garn?.

^EmI és quan^D pensa ?jo m^G?amago; ^Emquan no mi^Drin, jo m?am^Gago?.

Però sempre miren, i el vaixell s?estÃ?^C? aturant, les comportes s?han o^Gbert i, en un segon, s?inunda el^C mar de soldats disparant a l?in^Gfinit amb un soldadet al ^Dmig, que carrega mentre insulta a l?en^Gemic. I entre bomba i bomba tot li va prou^C bé fins que una cau just al co^Gstat. Primer es diu ?sort, de què t?^Cha anat??, però després sent a l?esquena un dolor^G estrany i en tocar-se-la li qu^Deda tot el braç tacat d^Ge sang.

^EmGira el ^Dcap a banda i ^Gbanda. ^EmSeu a la ^Dsorra i desc^Gansa.

I mentre a^Crriba el coi de metge, el so^Gldadet es tranquil·litza r^Depetint què farà, on anirà,^G si sobreviu: ?Ani^Cré a ma mare ben ^Gvestit i, abans que res, li hauré ^Dde dir que em perdoni per tractar-la sempre^G així; an^Ciré a la Margarida a fer-li u^Gn fill per, només veure?l, in^Dtuir que l?estimo més del que m?estimo ^Ga mi?.