Manel - La bola de cristall

^DMira, surt el sol a l^Ges ciuta^Ats on ha^Dguéssim pogut viure i una llum plen^Ga de pau^A va inun^Ddant totes les cuines. Jo faig pinta d^Ge tranqu^Ail, i tu^G sembles tan I en^Em7s crido: ?Treu-te la^A disfres^Dsa i revela qui ets! No e^Gm crec que sigu^Aeu la vida q^Due ens estem perdent?.

^DMira, tot ha anat seg^Gons el p^Ala, quin^D exemple d?harmonia, això és creure en el^G que^A un vol i inver^Dtir amb saviesa els dies, si prens nota, ^Gcrec que ens sur^At un bon^G llibre d?aforismes. I en^Em7s crido: ?Observant-^Avos les ^Dmans, us he vist el truc! No s^Gou realment la ^Avida que ens^D hem perdut?.

^DMira, panderetes, ser^Gpentines^A, apa ne^Dna, quines mitges, hi som tots, s?^G?­, per^Aò fix^Da?t bé, com et miro, com em mires. Va, assumim-ho, els di^Ges bons ^Agairebé^G som invencibles! I en^Em7s crido: ?Això é^As lament^Dable teatre amateur! I no l^Ga vida que se?^Ans escapa a ^Dcada moment?.

^DMira com els nervis no h^Gan pogut^A, les pa^Draules que buscàvem. Les diem i no f^Gan por, ^Ales diem^D amb la veu alta: ?Amor meu, sempre h^Gi seré,^A amor me^Gu, com ho dubtaves?? I en^Em7s crido: ?Ja sé de ^Aquè a^Dneu i he perdut l?interès! Que la^G vida que ens ^Ahem perdut s^Dimplement no existeix?