Manel - Flor groga

Ja sabem com t?agrada aixecar e^El braç i calcu^Alar el pol d?on ve e^Dl vent, ja hem gau^Adit de l?estil qu^Ee exhibeixes quan marxes corrent^Ds. ^A Ja hem entès que ets una ànima erra^Ent que abandona les case^As quan tothom dorm,^D que t?agr^Aada menjar quan hi ha gan^Ea i dormir si ve s^Don. ^A

Però p^Densa?t-ho bé que després, tard o d?hora, sempre arriba el momen^At quan s^D?obre com una flor r^Aara el penediment^E i ent^Dens, com si totes les bruixes del món coincidissin llegint-te el fut^Aur, que és c^Dosa de temps que et sorprenguis pensant que ho tenies^E, que jo creia en tu.^A

Ja sabem que tres mil aventure^Es bateguen rabio^Ases lluny d?aquest racó^D, que els guer^Arers s?avorreixen si n^Eo ^Dhi ha una mica d?^Aacció. Ja hem previst que només morirà^Es si algú et clava una da^Aga daurada en el co^Dr i que on t?ent^Aerri una bona gen^Et hi creixerà un roure f^Dort. ^A

I és ^Dquasi entranyable que oblidis tan ràpid que sempre arriba el moment ^A quan s?^Dobre com una flor gr^Aoga el penediment^E. Si ho ^Dsaps com si totes les bruixes del món t?estiguessin llençant un con^Ajur, una ri^Dma ancestral que et farà recordar que ho tenies^E, que jo creia en tu^A.

Si em llev^Dés i fos rei, reuniria les Corts per incloure en el codi pena^Al que es prohibe^Dixi a la gent ?nar pel m^Aón buscant res que no pu^Egui anomenar. ^A Que la po^Dr estaria allà però, potser, per variar, aprendríem a passar-la junt^Es i no et veur^Dia mai més explicant-me que bé estaves quan ho tenie^Es, quan jo creia en tu.^A