Autoscroll
1 Column 
Text size
Transpose 0
GCalleu, nobles conseDllers, Cguardeu-voEms la raó quDe us quedi Gi, amb un pas viu i DdeciditC, marxeu oEmn sigui que Dus esperin. GBaixeu les baldes, aDjusteu Cfinestres Emi correu corDtines. GPoseu els nens al llDit; si Cdormen, miEmreu com respDiren. GPerquè, siEm és bCo o ?D?s dGolent,Em no impoCrta mDolt ara mateix. CQue sembla Dtan clarBm que ens equEmivoquem Ccom queD hoG aEmnem a fer. CQue sembla Dtan clarBm que ens equEmivoquem Ccom queD hoG anem a fer!
Voleu, amables pretendents, fins altres braços que us valorin i, pel camí, no pregunteu, deixeu que el nostre amor es fongui. Guardarem com un tresor les vostres panxes, les carícies, i ho jurem, per un moment, ens pensàvem que podíem però, si truca algú, no contesteu, que el cel ja és prou ple de valents. I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer! I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer! Guardeu-vos forces, bona gent, potser ens veurem un altre dia. Sabem que volíeu fer més, però, què hi farem, així és la vida: t?equivoques d?uniforme i dispares a qui més estimes; t?equivoques de remei i va i s?infecta la ferida. I, alguna estona, què us penseu?, també ens agrada estar contents. Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem fer. Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer! Ai, Verge Santa del Roser, volem el just per viure bé! Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. Sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!