Manel - El gran salt

He fet un ^Csalt, un ^Emsalt estrany ,^Fque ens ha ^Caixecat més de tres pams. Sortia fum, tan dens^Em i blanc,^F i a dins t^Cu i jo i el meu gran salt. TenÃ?^Am?em por mi^Dmrant a ^Gbaix, tenÃ^C­em por i ens hem quedat mig abr^Amaçats, se^Dmntint e^Gl salt regalimant-me entre les mans.

Els testim^Conis^Em oculars, diue^Fn ?quin sal^Ct, carai quin salt!?; les mares diuen als ^Eminfants, ^F?no us apro^Cpeu, que ha fet un salt!?. Ére^Amm tu i jo ^Dmamb el ^Gmón a pa^Crt, i ara és el món que ens salvarà entre l^Ames runes d?a^Dmquest s^Galt, que érem tu i jo i ja no ho som tant.

Que aixÃ?^C? nens ca^Emu, que això^F nens cau! ^CCrido el teu nom entre el fum blanc. ?Agafa?t fort i, si ^Empots, cau^F, amb els d^Cos peus i en un lloc pla?. I mere^Amixíem u^Dmn comia^Gt, més dig^Cne de ser recordat i no aq^Amuest veure?n^Dms destr^Gossats, per la força de la gravetat.

Tu, saltad^Cor que sa^Emltes salts! ^FTu, grimp^Cador professional! Tu, amic per sempre ^Emambulant que^F et definei^Cxes pels teus salts! Que f?^Am? cil tot! Q^Dmue bé que es^Gtàs!^C En els teus ulls ja s?in^Amtueix la imm^Dmensitat^G, de tot un món al teu abast.

La nit c^Caurà^Em, la nit c^Faurà, ^Cla nit caurà i desplegaràs un somni dolÃ?^Em? i atrot^Finat dels s^Caltadors que salten salts. I fins^Am demà, ^Dmi fins ^Gdemà, i ^Ca fora, hi bufa un vent tan suau, i el sa^Amltador s^Dm?adormi^Grà, fent cara de res, fent cara de salt.