Manel - Deixa-la toni deixa-la

^CDeixa-la, ^GToni, ^Cdeixa-la! No v^Feus que no et con^Cvé? Nin^Fgú mereix que et ^Cperdis tot el ^Gque t’estàs per^Cdent.

Quan ^Cvegis que es^Gtà ben ador^Cmida, a^Fparta-li els ca^Cbells del front per ^Ffer un últim pet^Có i a^Fjusta la port^Ca sabent que est^Gàs fent el mil^Clor. Al^Clunya’t, com s’al^Glunya la ma^Crea quan des^Fpulla lentame^Cnt les roques d^Fel penya-sega^Ct i, s^Fense mirar en^Crere, Toni, ^Gdeeeee^Ceeeixa-la.

^CDeixa-la, ^GToni, ^Cdeixa-la! Es^Fcolta’ns bé i a^Cprèn! Nin^Fgú mereix que et ^Cperdis tot el ^Gque t’estàs per^Cdent.

Ja veu^Cràs que q^Guan s’inflin les ^Cveles com un ^Fvell amic, el v^Cent, t’aca^Friciarà la ^Cpell mentre a ^Fterra es va fo^Cnent, Toni, t^Got el que et ret^Cé. No se^Cnts les on^Gades que et rec^Clamen? No ^Fveus que et guia el c^Cel constel•lació^F a constel•laci^Có? A^Fcosta’t a la ^Cbarca, rema i ^Gdeeeeeeeeeeeeeeei^Cxa-la.

^CVine, ^GToni, ^Cvine! Nin^Fgú canta tan ^Cbé! Nin^Fgú mereix que et ^Cperdis tot el ^Gque t’estàs per^Cdent. Torna^Cràs a sent^Gir sal a les ^Cvenes i en lle^Fvar-te en algun p^Cort, qui sap, pot^Fser et preguntar^Càs a ^Fqui pertany el ^Cnom que dec^Gora el teu b^Craç. Creu-nos,^C Toni, l’^Gaigua encara és fres^Cca i el ^Fsol segueix sor^Ctint cada ma^Ftí a l’horitz^Có. Se^Frà més fàcil d^Cel que et penses, ^Gdeixa-l^Ca.

^CDeixa-la, ^GToni, d^Ceixa-la! In^Fventa’t un món ^Cnou i ^Fdeixa-ho tot a ^Cterra que, amb la ^Cvida, ^Gja en tens ^Cprou. ^CDeixa-la, ^GToni, ^Cdeixa-la! Fes ^Fel favor d’es^Ctar content que, ^Fper somriure ^Cfent-nos vells, la ^Cvida és ^Gsufic^Cient.