Manel - Criticarem les noves modes de pentinats

Vindr^Ban els anys i, amb els anys, la ca^F#lma Que et pint^Earà als ulls una mirada s^Buau. ^F# Et far^Ban fer un pas i, després, un alt^F#re, Seràs tota un^Ea experta a tirar end^Bavant. ^F#

Amb tant de ^Btemps hauràs trobat un lloc agra^F#dable, O ja est^Earàs un pèl mandrosa per b^Buscar.^F# Rebràs tr^Bacte de senyora, o de iaia rara^F#/estranya Que té a^Ecollonits tots els nens del ve^Bïnat.^F#

I se^G#mràs un sac de ma^F#ls o seràs una r^Boca. I els mom^G#ments de mirar enr^F#ere et faran grà^Ecia i et faran ^F#mal. I po^Etser no seré el teu a^Bmic, Ni tin^Edré res a veure amb si ^Bets o no ^F#ets fe^G#mliç. Ja em ve^Big de record mig t^F#rist que se't c^Ereua pel cap Una mala tar^F#da.

I pot^Eser dormiré abraça^Bdet A una d^Eona a qui quasi no haur^Bé expli^F#cat qui e^G#mts. Pots^Ber tindrem néts ma^F#lparits que se'n ^Efotin de mi Quan no m'enteri de les c^F#oses. ^B

Però, quan seré ve^Ell, seguir^F#é cantant-te ca^Bnçons, igual. Caminaré le^Ent i m'asseu^F#ré, a vegades, als ^Bbancs. Verset a ve^G#mrset convocaré^E el teu cos llarg i^B blanc I em podra^F#n veure somriure una mic^Ea per sota del ^Bnas.

Que vin^Eguin els an^F#ys! Aquí em té la c^Balma! Que em ju^Ego amb la decadència de la c^F#arn Que un racon^Eet del menja^F#dor farà d'esce^Bnari I que ni^G#mngú sospitar^F#à de qui estic par^Blant.

I que, quan seré ^Evell, segui^F#ré cantant-te can^Bçons, igual. No sé si est^Earé per garanti^F#r-te una gran qua^Blitat Però creuré en un v^G#merset i em distrau^Eré intentant-lo al^Blargar I em podr^F#an veure somriure una mi^Eca per sota del n^Bas,