Manel - Benvolgut

^DBenvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació ofici^Aal, més o menys, així c^Gom jo, estàs ass^Dabentat de la meva existèn^Bmcia, de les coses que f^Aaig.

Benvolgut, jo ho recone^Dc, què hi faré, covard de mi? No és que siguis cada tarda el meu tema prefer^Ait, vostres són les prome^Gses que ningú ja com^Dplirà, vostres les nit^Bms que els telèfons no paraven de^A sonar.

Però sí que et vaig veient e^Dn discos que al final no et vas endur i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou ll^Auny, benvolgut, i en un som^Griure que fa sola cam^Dinant i en aquella foto anti^Bmga oblidada en un cala^Aix:

Heu par^Gat una furgone^Ata aprof^Ditant la^G vista privi^Alegiada d'un^Da ciutat. Tu assenyal^Aes l?absis romànic d?una catedral^G i sou joves i ^Dforts! I sent^Bmiu l'etern^Gitat al vostre da^Avant! I, be^Bmnvolgut, ni sospit^Geu que gent co^Am jo estem esp^Derant.

^DI que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer, i m?ho imagino -o ho intento- i t?asseguro que compr^Aenc que encara avui, sense ^Gremei, tot trontolli un s^Degon quan un amic, amb bona ^Bmfe, pronuncia el vostr^Ae nom.

Però vull pensar que tot va b?^D? i que no enyores aquells temps, que fins i tot en recordar no saps per què però estàs^A content i vas veient coses pel m^Gón que t?estan agradant^D tant i agraeixes que entre el^Bms dos em féssiu créixe^Ar amagat.

Amagat en mentidete^Ds, en dubtes emprenyadors, en cada intuïció fugaç d?una vida m^Aillor, amagat en ?som molt jov^Ges per tenir res massa c^Dlar?, amagat en ?no sé què^Bm és, però, nena, no puc re^Aspirar?.

Ai, benvo^Glgut, que estrany s^Ai un dia et van fe^Dr mal el meu a^Gmor, la meva^A sort, les meves^D mans o el meu ^Adit resseguint-li la col^Gumna verte^Dbral! Benvolg^Bmut, que ha arrib^Gat i es vol qu^Aedar! Ai aque^Bmsts dits, no són senz^Gills, de gent ^Acom jo que estava^D esperant.

Benvolgut, ho deixo a^Dquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment d?acomiadar-me es^Aperant no haver-te emprenyat m^Gassa, no haver semblat un^D boig, que la força ens acom^Bmpanyi, adéu, fins sempre,^A sort!

Per si un dia ens c^Dreuem ja em disculpo, que em conec, faré d?home seriós, esperaré darrer^Ae dret mentre tu li fas brome^Gta, ?veig que ara els busques a^Dlts?, mentre tu et reivindi^Bmques com molt més el^Aegant.

Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t^G?ha vist vell i, pas a ^Apas, ja estaràs tan llun^Dy com el c^Gretí que abans d?entrar a His^Atòria li tocava^D el cul arrambant^A-la contra els arbres del costa^Gt d?un insti^Dtut.

Ai, pobr^Bmets meus, com s?ha^Gguessin esp^Aantat, si entre^Bm els matolls, sortim tu^G i jo dient ?ei, aquí els sen^Ayors, estem esper^Dant. Xicots, aneu fe^Bmnt lloc,^A que estem esper^Dant?.