Lluis Llach - Si arribeu

Si arrib^Geu en la vida més lluny d^F'on pugui arr^Cibar mori^Arè molt ge^Dmlós del que m'h^Aagiu avanç^Dmat,^D que no em sa^Gbré resignar a no ^Cser el millor vianant l'atle^Fta mès for^Gnit i el més frondós am^Cant. I no em vul^Ggueu consolar, només digu^Feu-me si de ^Ccas, tot a^Amllò que hàgiu^Dm vist i jo no^Am podré estim^Dmar:^D la fond^Gària dels rius que els meus ^Cpeus no mullaran, la fr^Fàgancia del^G cos que no podrè e^Cstimar, la i^Amnmensitat d'un cel en el ^Dqual mai he v^Golat, les e^Gmspurnes d'u^Cn foc que n^Fo m'hauran cremat, les ba^Fmrques que a la mar no p^Codré amarinar.

No e^Dmm doneu con^Dsol, no em ^Gsabré con^G7solar. [DoM]I [FaM]perq[SolM]uè se que vosaltres anir^Feu més lluny qu^Ce jo, esti^Amc gelós i con^Dmtent, molt ^Amgelós i con^Dmtent de la^G sort que he^G7u tingut, de la ^Csort que tindreu, que ta^Fnmateix^G sé que mai no he estat fornit atl^Ameta, ni ^Ftan sols digne a^Gmant, només un via^Cnant. ^F(bi^Cs) ^F(bi^Cs)