Lluis Llach - Roda

^AmGira la ^Groda del ^Ctemps per la ^Dmforça del ^Amvent de les^E ànimes soles. ^AmGira, men^Gtre segui^Crem dema^Dmnant a un es^Amtel la ma^Eteixa res^Fposta.

^FCom si no coneguéssim els se^Cnyals que ens ^Amdiuen la ^B7justa me^Gmsura su^A7perba i ab^Fmsurda d'a^G7questa exis^Ctència.

^DmGira, però a Roda de ^AmTer hi tinc un amor se^Bbcret que porta el ^Enom del meu ^Amàngel.

^AmGira la ^Groda del ^Ctemps, i en el ^Dmfràgil vai^Amvé que la ^Evida comporta ^Amdubtes de ^Gsi encara ^Cvas o si ^Dmja només ^Amvens en el ^Eball de les ^Fones.

^FCom si no fossin clars tots aquests ^Cfars que es^Amcriuen la ^B7mida tan ^Gmcurta que ^A7no és ni una ex^Fmcusa per al ^G7nostre ^Cviatge.

^DmGira però a Roda de ^AmTer hi tinc un amor se^Bbcret que porta el ^Enom del meu ^Amàngel.

^AmGira la ^Groda del ^Ctemps i s'a^Dmcosta si^Amlent el ^Emoment de les ^Fombres, ^Amsabent la ^Gdansa dels ^Cmorts farem ^Dml'últim es^Amforç per al dar^Erer aprenen^Ftatge.

^FI si no fos absurd el més en^Cllà seu^Amríem re^B7ra la fi^Gmnestra, mi^A7rant el cap^Fmvespre amb ^G7les mans lla^Cçades per dir-^E7nos aquell a^Amdéu que sempre ens va negar el ^Ctemps mentre dei^Dmxàvem l'es^Ecola. ^DmGira, però a Roda de ^AmTer tenim un amor se^Bbcret que porta el ^Enom d'un bon ^Fàngel... ^EÀn^Amgel