Lluis Llach - Nuvol blanc

^CSenzilAme^Dmnt se'n va A vida, i ar^Criba ^DmCom ^Eun cabdell que el vent desfiA, i fina. ^AmSom actors que a voltes, ^DmEspectadors a voltes, ^CSenzilAm^Fent ^Gi co^Cm si res, A vida ens dóna i pren paper.

^CSerename^Dmnt q^Cuan ve Tonada, acaba, ^DmI po^Etser, en el deixar-se véncer, comenga. ^AmLa pAtja enamorada ^DmNo sap l'espera lArga ^CI obre e^Fls^G brago^Cs no fos cas, Donada avui volgués quedar.

^CAixí nom^Amés, em ^Dmdeixo que ^Gtu em deixis; ^CNomés ai^Amxí em d^Dme ixo que ar^Ga em deixis. ^CJo tinc^Am, per a^Dm tu un niu en el^G meu arbre ^CI un nú^Amvol bAnc^Dm, pcnjat d'algu^Gna branca. ^CMolt bAnc

^CSovint és^Dm quan el sol declina qu^Ce el mires ^DmEll,^E pesarós, sap que, si minva, l'estimes ^AmArribem tard a voltes ^DmSense saber que a voltes ^CEl fràgi^Fl ar^Gt d'^Cun gest senzill, podria dir-te que...

^CNomés ai^Amxí, em ^Dmdeixo que ^Gtu em deixis; ^CAixí nom^Amés, et ^Dmdeixo que ^Gara em deixis ^CJo tinc^Am, per a^Dm tu, un niu en e^Gl meu arbre ^CI un nú^Amvol bla^Dmnc, penjat d'alg^Guna branca