Autoscroll
1 Column 
Text size
Transpose 0
AmJo no estimo laEm por, ni la vull per Ama demà, no la vull per a aEmvui, ni tampoc com a rAmecord; que m'agrada els somEmrís d'un infant vora el Ammar i els seus ulls com un Gram d' esclatant. D
I si Amcanto trist és pGerquÃEm¨ no puc esboDrrar la por dels meus pAmobres EullAms.
Jo no estimo la mort ni el seu pas tan glaçat, no la vull per a avui, ni tampoc com a record; que m'agrada el batec d'aquell cor que, lluitant, dóna vida a la mort a què l'han condemnat. I si canto trist és perquè no puc oblidar la mort d'ignorats companys. Jo no estimo el meu cant, perquè sé que han callat tantes boques, tants clams, dient la veritat; que jo m'estimo el cant de la gent del carrer amb la força dels mots arrelats en la raó. I si canto trist és per recordar que no és així des de fa tants anys.