Autoscroll
1 Column 
Text size
Transpose 0
AEra el GseglAe XIX amb el Cnom de FJoanC Serra es coneix un FbandoleEr per totAhom Den A"La Pera".
Li agradava la sang, i el xiprer encara recorda tots els crits que allà han pregat: pietat, pietat!!
ANo GemA mateu, que tinc Cdos fills iF una Cesposa, us dEaré tot mon dAiner, però no em cElaveu eixaF daga. ANo GemA mateu, us dCemano pFer ma Cmare! Reseu lE'últim "CArec en Déu. SOl A Pietat, pietat!!
L'endemà, davant la Verge del Carme, de genolls està pregant i a dos ciris encén la flama. Però altre cop surt del bosc un gemec que el vent escampa i el botxí no escoltarà: pietat, pietat. Però, Joan Serra, avui t'ha mancat la sort, dos soldats t'han pres ben fort i ara estàs entre barrots. L'endemà de bon matí veu la forca preparada, en "La Pera" dóna un crit, és l'última pregària. Quan jo sigui ben mort i penjat de l'alta forca i defalleixi mon cor i m'aneu a posar a la fossa, que algú resi una pregària davant la Verge del Carme i que dos ciris tinguin flama.