^GCriatura d^D7olcíssima, ^Gque^D7 fores G D7 G SOL7 la sola riba forta, un deix d?idea, C D7 G G 7 la mà que entre les meues perdurava! C D7 G D 7 la mà que entre les meues perdurava!

^GNo sé si m?e^D7stimaves: t^G?es^D7timava G D7 G SOL7 i això era tot, i això era prou, ^Ci els nostres cossos o^D7braven en llur^G glò^G7ria ^Ci els nostres cossos o^D7braven en llur^G glòria

^EmÉrem hostes del bes i la ins^B7istència ^Emi et sabia ma^A7 carn merav^D7ellada ^Ci argument neg^D7ador de la n^Gostàlg^G7ia

^Ci argument neg^D7ador de la n^Gostàlg^D7ia. Tenies dènou anys, i a punt la joia, I esperança de mi en les teues galtes, Jo t?intentava noms i altres carícies.

Vindrà l?hora de vore dins els versos I algú dirà de mi: heus ací un home Que moria allarat en clars abismes. Però no hi trobaran ta pau, tos muscles, La teua olor completa penetrant-me? No hi llegiran ton nom amb un bell pànic?

Lluis Llach - Criatura dolc