^CEntre les barques quan passa l'amor, ^Gno duu la fúria de crits ni besades, ^Aml'amor que^F passa a l^Ca vora d^Gel mar, ^Amés blau verdós i ^Eflexible c^Amom l'a^G7igua.

^CPerquè a la platja hi arribi l'amor, ^Ghem de tenir una miqueta de calma, ^Ami una g^Favina pe^Cl cel a^Gdormit ^Amuna gavina i un^E aigua be^Amn bla^G7va.

L'amor que passa a la vora del mar, vol que tot just es bellugui la barca, vol a la vela una mica de vent, però té por de sentir les onades. Vol una galta que es deixi besar, però que hi posi una certa recança; l'amor que es viu a la vora del mar és un amor de molt poques paraules. Entre les barques quan passa l'amor, no vol ni plors ni gemecs ni rialles, l'amor que passa a la vora del mar és un sospir que batega com l'aigua.

Lluis Llach - Can