Autoscroll
1 Column 
Text size
Transpose 0
AmA la taverna del Mar hi seu un vell F amb el cap blanquC inós, deixat anar;
Amté el diari al G davant perquèF ningú no C li E7fa companyia. AmSap el menyspreu que els ulls tenen pel seu cos,
F sap que el temps ha pC assat sense cap goig, Amque ja no pot dG onar l?antiga fF rescor d?aquellC a bellesa qE7ue tenia.
AmÉs veE7ll, prou que ho Amsap; ésE7 vell, prou que ho nota. AmÉs veE7ll, prou quAme ho sent caE7da instant que plora. C És veG ll, i té C temps, massa temG ps per a veure-ho. AmEra,E7 era quaAmn era ahirE7 encara. C Era,G era quC an era ahiE7r encara.
I se?n recorda del seny, el mentider, com el seny que li va fer aquest infern quan a cada desig li deia "demà tindràs temps encara". I fa memòria del plaer que va frenar, cada albada de goig que es va negar, cada estona perduda que ara li fa escarni del cos llaurat pels anys. És vell, prou que ho sap; és vell, prou que ho nota. És vell, prou que ho sent cada instant que plora. És vell, i té temps, massa temps per a veure-ho. Era, era quan era ahir encara. Era, era quan era ahir encara.
AmA la taverna del Mar hi seu un vell F que, de tant recoC rdar, tant somniar, Ams?ha quedat adoEmrmit damunt lF a taula, damunt C la E7tauAmla.