La Gossa Sorda - Indesinenter

^EmajNosaltres sabíem d'un úni^Fmc senyor ^Emaji vèiem com esdevenia gos. ^EmajEnvilit pel ventre, per l'a^Fmfalac al ventre, per la por, ^Emajs'ajup sota el fuet

^EmajArnat, ^Fmmenjat de plagues, sense parar ^G#mllepava ^Fml'aspra mà que l'ha fermat des de tant temps ^Emajal fang. ^EmajLi hauria estat senzill de ^Fmfer del seu s^G#milenci mur impenetrable, altíssim va triar l^Fma gran vergonya ^Emajmansa dels lladrucs. Mai no hem ^Fmpogut, però, desesperar del vell ^Emajvençut i ^Fmelevem en la nit un cant a^G#maj crits

car les para^Fmules vessen de sentit. L'aigua, l^Emaja terra, l'aire, el foc són seus, si s'arrisca d'un ^Fmcop a ser qui^G#maj és. Caldrà que^Fm digui de seguida prou, ^Emajque vulgui ara caminar de nou, alçat, sen^Fmse repòs, per sempre més home salvat en pobl^G#maje, contra el vent. Salvat en ^Fmpoble, ja l'amo de tot, no go^Emajs mesell, sinó l'únic senyor. Mai no hem ^Fmpogut, però, desespe^Emajrar