Autoscroll
1 Column 
Text size
Transpose 0
A No hi ha rialles, Esols hi ha pAmlors. No hi ha caFnçons, sols hi ha gemecs. Sembla que Gtot vagi de dol en aquest rac?C?³ mariner. A la tavFerna, els pescadors estan tots mGuts, no diuen res, i lFes comares, a l'esgléEsia, preguen per l'aAmvi. Tothom aniFrà a l'enterrament, tothom diGrà: "que Cbo què era!" Tothom Fsabrà parlar-ne bé, potser aGlgú plorarÃ?Am? de pena. Però no dF'amor, perquè, al vell, d'amor, tan soGls li'n van doCnar la barca, el vFent, els aparelCls, la xarxa, el Gsol i el blau del Cmar. AmPerò l'endem?E?  tot haAm canviat, car ningÃFº no pensa en el vell. Els pesGcadors són a la mar, els minyoCns juguen pel carrer. Però a la pFlatja, plena ahir, sols una barcGa hi ha restat, Camb una xarxa que mai mEés no tornarà a besarAm la mar. FNo Etornarà a besarAm la mar, EmaiAm més.