Autoscroll
1 Column 
Text size
Transpose 0
Sol 320003 Sol7 320001 Re7 XX0212 Lam X02210 Mim 022000 Fa# 244322 Fa 133211 Mi 022100 Tono original: Sol #
GSola. ND7omés li queda un gos; trista com un 'mai Gmés' se la vAmeu caminar D7pel barri xiGnÃ?G7?s Cquan no fa fred i eEml dia és clar...
Am G A A Carmeta! És, com el barri, un record que s'esmuny pas a pas, i en l'ahir se'ns perd com un fanal de gas o como un tramvia obert... Am G - F# - F - E És la Carmeta!
Amb unAm gos vell, ple de sarna D7 G G - F# - F - E l'abric menjat per les arnes. La boca vermAmella A7i una flor a l'oD7rella.
Potser, enyorant l'Edèn, l'Arnau i el Bataclan i les nits de cal Peret, se li ha anat doblegant l'esquena a poc a poquet a la Carmeta! S'ha anat pansint dia a dia com la vella melodia que ningú no canta perquè els temps canvien... Quan vegis pel Paral-lel a la vella i el gos, li parleu de llavors quan per sentir el seu cos potser tu l'haguessis omplert d'or. A A Carmeta!