Joan Manuel Serrat - Quand arriba el fred

^AmQuan arriba el fred s'amaguen les roses i no es veuen noies riure pels ca^Errers. Quan arriba el fred tot sembla morir-se, arbres sense fulles que et rebran, ^Amhivern. Quan arriba el fred s'adormen els homes, es tanquen les portes, se'n van els oc^Eells. I amb el seu ^Fvolar, te'n vas anar ^Amtu, buscant altra te^Dmrra, ^Ebuscant altra ll^Amum. Només m'has de^Fixat un poble des^Amert. Quina tristor viu^Fre quan arri^Eba el f^Amred! Però s'acaba el fred i desperten els homes, els arbres, les bèsties, les flors de pa^Esseig. Quan els ocells t^Dmornen, en ^Emorir el fr^Amed, la blanca munt^Fanya es ve^Esteix de v^Amerd. Ara que has tor^Fnat, tot és dif^Amerent, la vida desp^Ferta, la vida desp^Eerta i la neu es va fo^Amnent...