Joan Manuel Serrat - Mo

^AmBlanca de calç, mirant al ^Fnord, sol ma^Dmtitiner li encén el ro^Amstre i Mô s'e^Cnfila des del ^Gport pels ant^Fics camins de ses ^Ccostes. ^CVaixell ^Bmvara^Dmt en l'^Amarenal que llepa el m^Gar de reti^Crada. ^Em7Amagata^Amll de vents furti^Dmus. Refu^Fgi de veles cansa^Amdes.^{F#dim7 A#}Plora la sinia en el ^Amverger ^F7a l'abric de la tra^Cmontana ^Ami la vila ^Ghumil ^Amde carr^Cers lleus murmura h^Fistòries quo^Etidianes d^Am'herois p^Emetits i gl^Gòries ^Ambreus cercant el ^Gpa de cada ^Cdia, que fan g^Elosats amb pastis^Dmsets i gestes de biju^Eteria. Am, G, C, Em, Am Mô... Amb precs i plors i de genolls passa l'hivern de mica en mica. Encén el foc i el guinavet amb sang de porc es purifica. Sota el mestral salat i fred recargolat s'ajup l'uastre i pel camí que du a ponent el sol frissa per amagar-se. Però el temps obscur, ocell vençut, emigra quan des de la Mola llenega càlid cap al port un perfum dolç de farigola. Amolla el fred, es treu el dol, busca el camí que du a l'arena i per la nit plouen cançons de mariners i de sirenes.