Autoscroll
1 Column 
Text size
Transpose 0
Una bellísima semblanza de aquellas mujeres que trabajan toda su vida de ama de casa sin ser jamás importantes para ningún historiador... Mare Lola
CQuan el carrer dorm i elG sol no ha alçat encara elF vol, mare GLola ja camina amunt i avall, amb el darrer badall a la gola, Cfent l'esmorzar per al mGarit, traient els fills del lFlit perquè vagin a esCcola. FComença el dia per a ella i elC sol Fno ha alçat encara elG vol.
FCal fer molts números, cal tenCir memòria Fper arribar a fi de CmeC7s. FPer a mare Lola ningú escCriu la història, Fés poca cosa, quasiG res.
Guaita els arbres del passeig mentre s'omple el safareig. Mare Lola... Ai, si per un moment pogués, ni fer ni pensar res, i anar-se'n sola. Però el seu somni sempre es perd amunt pel celobert, deixant-li un munt de roba, mentre la gent camina pel passeig i es va omplint el safareig. Cal fer molts números, cal tenir memòria per arribar a fi de mes. Per a mare Lola ningú escriu la història, és poca cosa, quasi res. Quan el carrer dorm i el sol ja ha amagat el seu vol, mare Lola s'eixuga per fi les mans, ja dormen els infants. I mare Lola es despulla als peus del llit, ella sap que el marit jeu i espera la dona. Si Déu vol demà tot anirà millor, tot li està bé. Però...
Ftot li està bé, Cperò...