Joan Manuel Serrat - La mort de l'avi

^A No hi ha rialles, ^Esols hi ha p^Amlors. No hi ha ca^Fnçons, sols hi ha gemecs. Sembla que ^Gtot vagi de dol en aquest rac?^C? mariner. A la tav^Ferna, els pescadors estan tots m^Guts, no diuen res, i l^Fes comares, a l'esglé^Esia, preguen per l'a^Amvi. Tothom ani^Frà a l'enterrament, tothom di^Grà: "que bo^C què era!" Tothom ^Fsabrà parlar-ne bé, potser a^Glgú plorarà de^Am pena. Però no d'a^Fmor, perquè, al vell, d'amor, tan so^Gls li'n van do^Cnar la barca, el v^Fent, els aparel^Cls, la xarxa, el ^Gsol i el blau del ^Cmar. ^AmPerò l'endemà ^Etot ha can^Amviat, car ningú^F no pensa en el vell. Els pes^Gcadors són a la mar, els minyo^Cns juguen pel carrer. Però a la pla^Ftja, plena ahir, sols una barc^Ga hi ha restat, ^Camb una xarxa que mai m^Eés no tornarà a besar l^Ama mar. ^FNo ^Etornarà a besar l^Ama mar, ^Emai^Am més.