Joan Manuel Serrat - Els vels amants
Autoscroll
1 Column
Text size
Transpose 0
Sol 320003
Re XX0232
Si7 X21202
Mim 022000
La X02220
La7 X02020
Re7 XX0212
En realidad el Sol que se usa en la versión original es (X-10-9-7-8-7).
GEls seus cabells el temps ha tornat blancs.
Les seves mans, nervioses i arrugDades.
Els seus cabells el temps ha tornat blGancs
i un xic més tDrista la seva Gmirada.
S'estimen com jo voldria ser estimat
(si els costums que segueixo ho permeten),
s'estimen com jo voldria ser estimat
quan la esperança comenci a estar seca.
I s'agafen les mGans
els vells amaDnts.
I recorden, com ahir,
les flors que Gvan collir.
I s'agafen les mB7ans
els vells amaEmnts.
Es miren i ho saben tAot,
no els cA7al dir Dres, caD7p mot.
On els vells viuen es va aturar el temps
amb el retrat que a la pared penja.
On els vells viuen es va aturar el temps
després que es varem casar aquell diumenge.
La ràdio antiga i el rellotge gran
i el cobretaula carregat de randes.
La ràdio antiga i el rellotge gran
que encara sona d'hora en hora amb mandra.
I s'agafen les mans
els vells amants.
I es bressolen cada nit
com dos infants petits.
I s'agafen les mans
els vells amants.
I es pregunten: «Estàs bé?
Avui no et fa mal res...?»
I per Sant Jordi ell li compra una rosa
embolicada amb paper de plata.
I per Sant Jordi ell li compra una rosa
mai no ha oblidat aquesta data...
I pels carrers s'han perdut els amants.
No tenen por, no tenen pressa.
I pels carrers s'han perdut els amants
amb una flor i la seva tendressa...