Autoscroll
1 Column 
Text size
Transpose 0
Emcom el vell faDroner que amb llanterna de foc, contEmra el vent, Descombra la mar negra enEmcenent les nits senseAm lluna, Cadvertint els vaiAmxells del perill delsEm esculls esmolats Que els aguaiten traidorF#ms, amagats, Cemboscats en l'eBscuma. EmCom el vell faroDner qEue amb llanterna de Amfoc, contra el vent, Descombra la mar negra eGncenent Cles nits sense lB7luna, Bjo tinc encès uEmn far Bmper dur-te estàlvia on trobisEm empar, Bmperquè se t'empassi lEma mar Bmi et respDectin les oEmnes. AmNo fosC cas Amque la mar liBm fes baEmsarda Bmal teGu ànBgelD de la gEmuarda.
Com el guardabarrera del pas a nivell que, gelós, espera el tren que passa veloç aixecant polseguera i brandant el fanal agraeix el xiulet de l'amic que per camins de ferro i de nit fuig sense mirar enrere. Com el guardabarrera del pas a nivell que, gelós, espera el tren que passa veloç aixecant polseguera, vigilo amb zel d'amant que res no aturi el teu camí franc i arribis sense cap entrebanc on la vida t'espera. No fos cas que el camí li fes basarda al teu àngel de la guarda. Com el sereno que carregat amb un manat de claus vetllava pel silenci i la pau del barri que dormia i cuitós feia cap, colpejant la llanceta, al reclam del veí que picava de mans, a obrir laporteria. Com el sereno que carregat amb un manat de claus vetllava pel silenci i la pau del barri que dormia, pensa que sempre hi sóc. A tota hora i en quaselvol lloc. Només crida'm i ho deixaré tot per fer-te companyia. No fos cas que la nit li fes basarda al teu àngel de la guarda.