Joan Manuel Serrat - De mica en mica

En aquell petit ca^Amfè on no hi volen en^Etrar ^Am ni la llum del carrer, ni la gent asse^Enyada, ^C vaig trobar el teu mi^Grar, mela^Engiós i llu^Amnyà ^F com la boira que ^Gneix al p^G7ort, de mat^Cinada.^E

Et vaig donar una ^Ammà i em vas s^Aeguir a la ^Enit ^Am com un gosset perdut que prega una c^Earícia. ^C Vas omplir de co^Glors la fos^Ecor del meu ^Amllit, ^F de vermells de cap^Gvespre i de ^G7verds de Gal^Cícia. ^E

I el meu racó va a ^Amser el ^Amteu racó tam^Dmbé. ^G Eres jove i bo^Cni^E-i-^Amca. Vam començar j^Dmugant i et^G7 vaig anar estiman^Ct de mica en mi ^E - i - ^Amca. ^{F E}

Em vaig acostu^Ammar poc a poc al teu n^Eom, ^Am a la teva escalfor i a les teves pa^Eraules, ^C al soroll del teu pas p^Eujant els esgl^Amaons ^F i a la teva ma^Gnera de^G7 parar la t^Caula. ^E

A l'olor de les ^Amteves mans que cada n^Eit ^Am voltaven el meu cos com una fina g^Easa. ^C Però tot es va ensorrar ^Equan et vaig sen^Amtir dir: ^F "Me'n vaig a buscar el ^Gsol. És m^G7olt fosca l^Ca casa".^E

"Ningú m'està esperan^Amt. Grà^Amcies per tot, Jo^Dman..." ^G Eres jove i bo^Cni^E-i-^Amca. Dm

el q^G7ue vaig anar per^Cdent de mica en mi ^E - i - ^Amca. ^{F E}

Vaig sentir tant de ^Amfred aquelles nits d'^Eestiu. ^Am Vaig maleir mil cops la petita ta^Everna... ^C Quantes tardes he anat^E a dur el meu plor al^Am riu. ^F Quantes nits he pa^Gssat en bl^G7anc, com la llue^Crna. ^E

Però em vaig acostu^Ammar també a viure t^Eot sol ^Am sense estripar els papers, ni les fotogr^Eafies. ^C B tinc Fm menjo pa. ^ESi tinc fred ence^Amnc foc ^F i penso: "Si avui ^Gplou, dem^G7à farà bon d^Cia". ^E

I torno a anar al ca^Amfè i ^Ampenso que pot^Dmser ^G tu eres jove i bo^Cni^E-i-^Amca. Però, el temps ha^Dm anat passant i jo t^G7'he anat oblid^Cant de mica en mi^E - i - ^Amca.