Autoscroll
1 Column 
Text size
Transpose 0
Tuning: E A D G B E
DPor la mañana rocA7ío, al mediodía calDor, por la tarde los mosquiA7tos: no quiero ser labrDador." DmI jo que m'adormia entre els teus bGmraços A7amb la boca enganxada en el teu Dmpit. L'amor d'un home ja ens havia unE7it A7abans d'aquell matí d'hivern en Dmquè vaig néixer. El record d'aquell temps, el vent no l'arroGmssega: quan estalviaves pDma per a donar-me maA7nteDmga.
Cançó de bressol que llavors ja em parlava del meu avi que dorm en el fons d'un barranc, d'un camí ple de pols, d'un cementiri blanc, i de camps de raïms, de blats i d'oliveres. D'una verge en un cim, de camins i dreceres, de tots els teus germans que van morir a la guerra. Ets filla del vent sec i d'una eixuta terra. D'una terra que mai no has pogut oblidar malgrat el llarg camí que et van fer caminar els teus germans de sang, els teus germans de llengua, i encara vols morir escoltant mallerengues coberta per la pols d'aquella pobra terra. BESICOS DESDE TOLEDO DAVID