En^Ds ho ha de dir la veu tremolosa i trista d'un campanar. Un^G cop de llum i el ^Dcrit d'una garsa qu^Ee ha despertat amb fam ^Ai busca per en^Dtre blats i civades qualsevol cosa per omplir el pap. O ^Gpotser el gall que^D dins la cort canta. La^E nit és morta, i ja^A es fa clar, l^Ga nit és morta,^D i ja es fa clar.

Me^Dntre jo canto, de ^Gmatinada, la^A vila és adormid^Da encara.

S'han despertat mullades les fulles del camp d'alfals veí. S'espolsen l'aigua de la rosada mentre que arriba la matinada i el sol que les escalfi fins que les tallin d'un cop de falç. Alcen la testa mullada i fresca. Per a caure a terra massa temps hi ha, per a caure a terra massa temps hi ha. Dintre la vila ja plora un nen i pels afores corren els bens. I amb el sarró i la bóta a l'esquena, i amb un bastó a la mà, se'n va el pastor i el seu gos d'atura, se'n van cap unes altres pastures. Trencant rius i cabanyes a les muntanyes volen tornar. Surt amb l'aurora, cal sortit d'hora: el camí que han de fer és molt llarg. el camí que han de fer és molt llarg. Cap a vila ja ve el pagès, la bossa buida i el carro ple de roig tomàquet i de verdures collides del seu hort. La mula sua i el carro crida i l'home tanca els ulls i somnia mentre el sol es lleva d'un llit d'alzines, enlluernant a les velletes, que pansidetes, cap a l'església van caminant, cap a l'església van caminant. I ara jo canto de matinada, la vila és adormida encara. I ara jo canto de matinada, la vila és adormida encara.

Joan Manuel Serrat - Can