Autoscroll
1 Column 
Text size
Transpose 0
En MaDteu diu eGntrem-hi, Em/SOL A D és un pub que s'ha de veure. Sempre hi Bmha algú quDe recita o que Acanta en un racó.
A "la" resta ens "fa" una mandra, però és que no hi ha alternativa. Va fem-ne una i cap a casa, vigileu els esglaons!
Obrim la Gporta, entrem en un lloc miAnúscul. Gent amb mirada perDduda, si n'hi ha quinze ja sÃ?G?n molts.
Però és mGolt heavy, uns setanta anys de mitBmjana, i un senyor amb una guiAtarra que ara acaba una canDçó.
I seDiem a prop delG foc, Em/SOL A D al costat un vell amb barba, que duu Bmmanta i espaDrdenyes, sota Aseu hi dorm un gos.
I no sé qui de nosaltres va i murmura "quina fauna!". Amb els ulls ens l'assenyala i ens posem a riure fort.
Ai MaGteu! Ma dove chi hai porAtato, que això tio sembla un Dgeriàtric, a un amic no se li Gfa.
Ai MaGteu! Que no et salva ni ta Bmmare, que avui pagues tu les Apintes, per mi ja podem marDxar.
Ens Den fotem deG tots Em/SOL A D del mort i de qui el vetlla quan de Bmcop el vell s'aDixeca aixÃA² tios pot ser molt bo.
Amb un respirar feixuc i una veu ben arrugada diu "aquesta dedicada a tots els que ja no hi són".
I coGmença, i arrenca amb la toArnada, i al voltant es fa un siDlenci que ara no sabré explGicar.
Però hem deG callar, tio, hem de caBmllar! Empassar-nos les paAraules i posar-nos a escolDtar.
El vell agafa aire, i les venes se li inflen, i la cara ben vermella com si s'hagués d'ofegar. Però creu-me, que a cantar d'aquella forma no hi ha cap escola al món que te'n pugui ensenyar.
ADe tots els homes d'Escòcia amb aquell vell vam anar a toBmpar Ai de sobte vam entendre què volia dir AcaGntF#mar. Em D
NOTA: las comillas que aparecen en "la" y "fa" están puestas para que la página no las confunda, automáticamente, con acordes.