Els Amics de Les Arts - No ho entens

^ASom al^C#m vespre^B d^C#m’un ^B34^A d’agost. Des del ^C#mllit la miro com^B fuma al balcó. L^G#mes ll^Aumetes de le^C#ms barques... Tu c^Breus que hi ha un m^C#millor ^Bteló ^Ade fons pels seus ca^C#mbells a mitja es^Bquena, pel seu perfil dev^G#masta^Ador?

^AEls com^C#mplexos^B (i saps que ^C#m jo en faig^B col·le^Acció) fa dues ^C#mhores que me’ls ha^B facturat a tots de c^G#mop. Amb un^A dit contra els meus l^C#mlavis, diu: “Per què ^Bxerres tant si el que ^C#mvols és f^Ber l’^Aamor?”. No m’ex^C#mplico bé... O^B no ho entens?

^C#m ...o^B no ho entens? ^FNo^A#m ho entens? Que no ho entens? Per mi que ^Ano ho entens. Qu^C#me no^C#. Que érem un ^Fto^A#mt. Que no en sabíem més però ja en vam ap^Arendre. Que m’abraçava com si no hi hagués de^C#mmà... Que allà jo vaig ser quasi ^Btan feliç com ^G#mquan estava a^C#mmb tu.

^AEs pinta els^C#m llav^Bis tot resse^C#mguint ^Buna ^Acançó. Si ens mi^C#mrem, munta i de^Bsmunta el riure en un seg^G#mon. Fa se^Atmanes que m’en^C#mganya... I amb a^Bquesta sí: me n’^C#mhe ado^Bnat j^Ao sol. I no ^C#mem marco cap vic^Btòria: subratllo que ^G#mburro qu^Ae sóc. Mentre es ^C#mcalç^Ba, em diu: “Se^C#mgur que^B vindr^Aé tard”. A mi n^C#momés em surt un ^B“Ei, que us vagi tot genia^G#ml!”. I això es^A diu caigud^C#ma lliure: fins que t’es^Btampes pots c^C#monviure am^Bb el^A final. No m’ex^C#mplico bé... O^B no ho entens?

^{G#m A C#m} ..^B.o no ho^C#m ent^Ben^As? ^C#m ...o^B no ho entens?

^FNo^A#m ho entens? Que no ho entens? Per mi que ^Ano ho entens. Qu^C#me no^C#. Que és tocar ^Ffo^A#mns! Que em vaig quedar paralitzat a la ^Aporta amb un somriure que s’anava esquer^C#mdant. Que allà vaig estar quasi ^Btan fotut com ^G#mquan estava a^Fmb^A#m tu. I que m’ho faig amb la primera que ^Apassa, però sempre acabo descobrint un m^C#matís. Com costa d’assumir que el b^Blanc i el negre en^G#mcara siguis^C#m tu.^{B E E}