Els Amics de Les Arts - Els ocells

^AmMira els ocells^{G C} com noten ^Fque ja ve l’h^Civern, com note^Fn que ja ve l??^Am?hivern. ^AmSe’n van buscan^Gt ^C altres p^Faratges més ca^Clents, altres p^Faratges i sobre^Gvolen deserts i sab^Ganes i oasis cristal·^Flins amb ^Dmuna sincronia en el vi^Eratge que no^E7més neix de l??^Am?instint.

^AmMira els ocells^{G C} com noten ^Fque ja ve l’h^Civern, com note^Fn que ja ve l??^Am?hivern. ^Ami una canç?^G? ^C que reco^Fnec perfect^Cament, que és la de^F sempre.

Que tu^G a l’agenda hi tens un t^Gelèfon. Saps que sempre em pots t^Frucar. En cas^G de tenir fred un dia al v^Gespre, una emergència punt^Fual. I^Dm tot i que ja vaig d’estar per ^Ecasa creuo^E7 tota la ci^Futat: carr^Dmers, semàfors, taxis, pampal^Elugues algun ^E7cop de què m’^Amha anat.

^AmMira els ocells^{G C} ja han arrib^Fat, torna a ser esti^Cu, ja han arrib^Fat, torna a ser es^Amtiu. ^AmTots dos al llit. ^{G C} Lentament e^Ft vas adorm^Cint a poc a p^Foc.

I a^Gra ve el moment que dius que em qued^Gi, que aquest cop ho veus tan clar^F, que ^Gjo podria ser l’home que un^G dia et recollís quan surts de treba^Fllar. ^DmJo que em sé el final de la co^Emèdia, que a casa^E7 teva he est^Frenat més d’un raspall, ^Dmdec portar un cartell que diu “im^Ebècil”, perqu^E7è m’ac^Amabo quedant.

Aq^Guí la paradoxa és puny^Getera si t’hi pares a ^Fpensar. Que v?^G?rem fer-ho volar tot pels ^Gaires intentant-nos esti^Fmar.

Que tu i^Dm jo quan hem estat més fe^Eliços és quan en^E7s hem utili^Ftzat ^Dmamb premeditació, amb traï^Edoria i ^E7sempre amb nocturn^Amitat.