Els Amics de Les Arts - Affaire sofia
Autoscroll
1 Column
Text size
Transpose 0
DUna parella lingüística,
Bmuna oportunitat
Emd?enterrar l?affaire Patrícia,
Gfer dissabte emocional.
DUna estona en cada idioma,
Bmtrenar una conversació,
Emjo t?ensenyo, tu m?ensenyes
Gmi ens enCsenyem tots dF#mos.
F#mElla era nascuda a GrèGcia,
bressol de grans pensadoDrs.
De Parmènides a SòcArates,
d?Aristòtil a PlF#mató.
I jo que desconeixGia
tots aquells senyors estranDys,
me?ls imaginava amb barbAa
i fotent gestos molt graDns.
Vaig provar d?impressionar la
fent un Google d?amagat:
?Llull, Pujols, Ramon Sibiuda?.
Cap dels tres li van sonar.
Tot mostrant me l?erotisme
potencial del català,
va dir: ?Joan, vull que m?ensenyis
a millorar el pronunciar?.
i Si haguessis vist com reia
intentant dir cotó fluix,
hagués dit ?Despertaferro!?
l?almogàver que hi ha en tu.
Amic meu, si mai t?hi trobes
no t?ho pensis ni un segon
i que la filosofia
ens ensenyi a veure el món.
( D C Dx3 )
BmEm va preguntar en què creia
Gmentre s?empassava el fum
Emi entrant a una indie disco
F#vaig citar, es veu, un tal Hume:
D?Només crec en el que veig jo
Bmi només us veig a vós?.
Em(Quan començo amb formalismes
Gmés seCnyal que estic nervF#miós).
Va dir: ?La teva oratòria
deixa molt a desitjar.
Sovint val més un silenci.
Sovint val més actuar?.
I entomant aquella màxima
amb el màxim de dignitat,
jo vaig collir l?ego de terra
i ella es va posar a ballar.
DI com ballavaBm!
Que tot de cEmop,
el cercle es quadravaC.
I quan SongD2
de Blur sonaBmva,
xiuxiuejaEmnt
d?Epicur em parlaCva.
Mentre pujàvem l?escala
del seu pis, va deixar anar:
"Ara tu tries la trama,
tot flueix, deixa?t portar?.
I vaig dir: ?Fem de viure una festa,
fem ho abans de fer nos grans
que demà serà impossible,
que demà ja serà tard?.
I per un cop les paraules,
l?exacta combinació,
van esdevenir alquímia,
van dissoldre la raó.
Vaig descartar tots els dubtes
plenament il·luminat
quan li vaig veure tots els prismes:
bé, bellesa i veritat.
I amb Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.
I tot parlant de Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.
final
DUn petó, ja era de dia,
Bmen un carreró del Born,
Emfeliçment, tot condemnant nos
G (D)
a buscar l?etern retorn.