Antonia Font - Viure sense tu

^GDolça be^Cadd9sada té gust que s'a^Em7caba, ^{D G}punt i prin^Cadd9cipi de viure sense ^Em7tu. ^D

Jo no sa^Cadd9bia que també me dona^Em7ries manuals de geogra^Dfia cent dillunsos a un di^Gbuix.

Jo què sa^Cadd9bia d'alens que se tro^Em7baven, de cabells que s'embu^Dllaven, de mans i de per^Cfums.

^GDolça be^Cadd9sada té gust que s'a^Em7caba, ^{D G}punt i prin^Cadd9cipi de viure sense ^Em7tu. ^D

Jo no sa^Cadd9bia que en sa nit me tasta^Em7ries, eren gustos que ne^Ddaven entre boques i ra^Gcons.

Jo no sa^Cadd9bia que després me mata^Em7ria sa teva mi^Drada que plora i diu que ^Cno.

I arriba un ^Gdia que sa vida és un te^Datre que se diu felici^Em7tat, primavera i trina^Bmranjus amb qui més has esti^Cmat, te regal sa meva ^Amvida i sense tu ja no me ^Em7val. ^D

I s'hora^Gbaixa la deixam passar i me ^Dmires tan a prop que me fa ^Em7mal, que surt es sol i encara ^Dplou, que t'estim massa i massa ^Cpoc, que no sé com ho hem d'arre^Amglar, que som amics, que som a^Em7mants. ^D

^GDolça be^Cadd9sada té gust que s'a^Em7caba, ^{D G}punt i prin^Cadd9cipi de viure sense ^Em7tu. ^D

Jo no sa^Cadd9bia que també me dona^Em7ries manuals de geogra^Dfia cent dillunsos a un di^Gbuix.

Jo no sa^Cadd9bia que en sa nit me tasta^Em7ries, eren gustos que ne^Ddaven entre boques i ra^Gcons.

Jo no sa^Cadd9bia que després me mata^Em7ria sa teva mi^Drada que plora i diu que ^Cno.

Jo què sa^Cadd9bia d'alens que se tro^Em7baven, de cabells que s'embu^Dllaven, de mans i de per^Cfums.

I arriba un ^Gdia que sa vida és un te^Datre que se diu felici^Emtat, primavera i trina^Bmranjus amb qui més has esti^Cmat, te regal sa meva ^Amvida i sense tu ja no me ^Em7val. ^D

I s'hora^Gbaixa la deixam passar i me ^Dmires tan a prop que me fa ^Em7mal, que surt es sol i encara ^Dplou, que t'estim massa i massa ^Cpoc, que no sé com ho hem d'arre^Amglar, que som amics, que som a^Em7mants. ^D

^GDolça be^Cadd9sada té gust que s'a^Em7caba, ^{D G}punt i prin^Cadd9cipi de viure sense ^Em7tu. ^D

I arriba un ^Gdia que sa vida és un te^Datre que se diu felici^Em7tat, primavera i trina^Bm7ranjus amb qui més has esti^Cmat, te regal sa meva ^Amvida i sense tu ja no me ^Em7val. ^D

I s'hora^Gbaixa la deixam passar i me ^Dmires tan a prop que me fa ^Em7mal, que surt es sol i encara ^Dplou, que t'estim massa i massa ^Cpoc, que no sé com ho hem d'arre^Amglar, que som amics, que som a^Em7mants. ^D

^GDolça be^Cadd9sada té gust que s'a^Em7caba, ^{D G}punt i prin^Cadd9cipi de viure sense ^Em7tu. ^D