Sílvia Pérez Cruz - Vestida de nit

Pinto les ^Emnotes d’una hava^Am7nera blava com ^Dl’aigua d’un mar an^Gtic.^B Blanca d’e^Emscuma, dolça com ^Am7l’aire, gris de ga^Emvines, daurada d’i^B7matges, vestida de ^Emnit.

Miro el pai^Am7satge,^D cerco para^Emules, que omplin els ^B7versos sense ne^Emguit.^E Els pins m’a^Ambracen,^B7 sento com ^Emcallen, el vent s’em^Am7porta^B tot l’horit^Ezó.^B7

Si pogués fer-me es^Ecata i amagar-me a la ^G#mplatja per sentir sons i ^F#m7tardes del pa^Essat^B7, d’aquest món d’enyo^G#mrança, a^Bmor i ^C#mcalma, perfu^F#m7mat de ^B7lluna, foc i ^Erom.

Si pogués enfi^Elar-me a l’onada més ^G#malta i guarnir de pal^F#m7meres el re^Ecord,^B7 escampant amb ca^G#mnyella to^Btes les ^C#mcales i amb pet^F#m7xines ^B7fer-lis un ^Ebressol.

Els vells em p^Emarlen plens de ten^Am7dresa, d’hores vis^Dcudes amb emo^Emció.^B7 Joves en^Emcara, forts i va^Am7lents, prínceps de ^Emxarxa, herois de tem^B7pesta, amics del bon t^Ememps.

Els ulls in^Am7venten ^Dnoves his^Emtòries, vaixells que to^B7rnen d’un lloc de^Em sol.^E Porten to^Amnades^B enamo^Emrades. Dones i P^Amàtria, ^B7veles i ^Eflors.

Si pogués fer-me es^Ecata i amagar-me a la ^G#mplatja per sentir sons i ^F#m7tardes del pa^Essat^B7, d’aquest món d’enyo^G#mrança, a^Bmor i ^C#mcalma, perfu^F#m7mat de ^B7lluna, foc i ^Erom.

Si pogués enfi^Elar-me a l’onada més ^C#malta ^G#m i guarnir de pal^F#m7meres el re^Ecord,^B7 escampant amb ca^G#mnyella to^Btes les ^C#mcales i amb pet^F#m7xines ^B7fer-lis un ^Ebressol.