Mishima - Tot torna a comen

Quan d'u^Bn cel blau del nord somriguin núvol^F#s blancs i bufi el vent, i els teus p^Eulmons s'inflin com veles, i el sol t'^Bescupi raigs al ^F#front. Quan els pi^Bt-rojos i les caderneres, els gaigs, les ^F#garces i els mussols refilin a l'u^Eníson una melodia que tens al ^Bcor, potser ^F#comencis a so^Bspitar.

Quan recu^Bperis tots els fragments d'aquest na^F#ufragi que és la memòria, d'aquests pa^Erracs ja no en direm corbates, d'aquesta es^Bpelma ja no en direm ^F#llum. Quan de la f^Bosca nit salvatge l'udol dels l^F#lops, convocant la lluna, recorri en cal^Efreds els petits cossos dels vostres f^Bills, és qu^F#e tot torna a come^Bnçar.

O p^Botser tu^F# mai has ^Etingut u^Bn amic i^F#maginari. O p^Eotser tu^B mai has demana^F#t res al t^Eeu àngel ^Bde la ^F#guarda. O p^Eotser tu^B mai t'has ^F#sentit fill d'^Eun pare des^Bconegut^F#.