Los Fantasmas Del Caribe - L'univers

^CSes teues mans me d^Dm7onen gust ^Gpetites dosis ^Cde^Em7 relax ^Amtens un somriure m^D7aliciós ^Gi una cada que vull^C pintar

^Dm7dins d'aquest racÃ?^G? incendiat ^Dm7totes ses veus i ses ^Crenous se van^Am7 perdent p^Dm7es ponts i tots es balco^Gns des riu s'aigua, s'aire i^C es^E7 sons. Ja ho ten^Am7c clar: ^Dmtaques de ^Gmel i mi^Cques de pa.

^F7Veus com es^C mou l'Univers dins sa tassa ^F7de cafè, ^Cveus arbres^G a mils, fu^Flles a milions dins d'aquest^C camp descomunal.

^CSa meua pell respon^Dm7 molt bé ^Ga sa teua veu molt sua^Cu ^Em7i greu ^Am7aquest camí no ^D7s'acaba mai ^Gno t'aturis de^C rallar.

^Dm7Me desfaré a tros^Gsos petits ^Dm7i me n'aniré ^Cvolant per sa v^Am7orera de ^Dm7la mar, allà baix^G hi ha color i es camins no arri^Cben mai. ^Em7No és e^Am7s vent que em fa volar, ^Dm7és sa velo^Gcitat des t^Ceu mirar.

^F7Veus com es ^Cmou l'Univers dins sa tassa^F7 de cafè, ^Ccarregat fin^Gs dalt, cans^Fats de sentir sa mateixa can^CçÃ^F³ ^G d^C'ahir.