Joan Dausà - Jo mai mai

^CAvui l'Albert arriba a l^Dm'hora, em dóna el c^Bbava i el poso en f^Fred. ^CI arriben l'Hèctor i la ^DmClara porten la n^Bbena adormida en el cot^Fxet. ^CI obro la porta a la Jud^Dmit avui ben ^Bbsola, "m'encanta el teu ves^Ftit". ^CI va arribant tota la ^Dmcolla, quan són a ^Bbtaula trec el so^Fpar.

^Dm"Un menjar exquisit", "vull provar aquest vi", "qui vol cafè?, hi ha gintònics, també". i juguem al joc d'aquelles nits d'estiu, "no parleu tant fort que la nena ^Cdorm".

I l'Hèctor ^Fdiu: "jo mai ^Ammai he desit^Bbjat fer un pe^Dmtó a la Jud^Cit" i afege^Fix: "jo mai ^Ammai he desit^Bbjat que deix^Dmés el seu mar^Cit", ^C7 tothom em mira i ningú ^Fbeu.

^CI aquell dard emmetzi^Dmnat se m'ha clavat al ^Bbcor i ho reconec i faig un ^Fglop. ^CI veig que tots riuen de ^Dmcop, però la Judit aixeca el ^Bbgot em mira i em d^Fiu:

"Jo mai ma^Ai no he pens^Bbat que ser^Dmia més feli^Cç al teu cost^Fat", "Jo mai ma^Ai no he pens^Bbat que ser^Dmia més feli^Cç al teu cost^Bbat". I jo em congelo i ella ^Fbeu.