Joan Dausà - Diria que eres tu

^DFeia dies que els amics em volien treure de casa, ^Gi ahir a la nit van arrosse^Agar-me a un nou l^Bmloc de ^Dpizzes arte^Asanes. Els ha quedat ^Dbonic, sona música italiana, hi ha cadires de c^Golors al voltant de cada ^Ataula. Algú^Bm demana el millor vi ^Gde l^Aa carta. I a^Gl beure el primer g^Alop ^Bmse'm clava, com la p^Gunta d'una espasa, una veu^A que no esperava.

Diria que eres ^Dtu, unes taules més ^F#menrere, sopa^Gnt amb algú que no conec^A. Juraria que eres t^Du, parlàveu de la feina i rèieu amb aqu^Gest algú que no con^Aec. I és tant estr^Gany, ^A i és tant absurd. No goso^G girar el cap, ^A no vull que siguis t^Du.

I noto que els ^Damics allarguen la conversa, i parlen de l'^Gestiu, i no sé què de forment^Aera.^Bm Jo només sento una^G veu, que em desesp^Aera.

Recordo que eres^D tu, una foto en blanc i n^F#megre, balla^Gnt amb bombetes al carr^Aer. Recordo que eres t^Du, saltàvem la foguera i el món era pet^Git i aquell amor imme^Ans.

I és tan estr^Gany, i és tan abs^Aurd. No goso girar el ^Gcap, ^A no vull que siguis tu.

^EmNo saps quantes vegades he tor^Anat a aquella taula, i et sen^F#mto i em giro i vin^Gc a saludar-te. I em pre^Dsento ^Em al n^Aoi que t'acompanya, i et d^F#mic que et veig molt bé, i et d^Gic que estàs molt guapa. I el m^Emón desapareix amb a^Aquella mirada. Qued^F#mem la meva por tu i ^Gjo. ^D I ve^Emig creuar la vida, i et dic ^Aamb veu trencada: ser^F#mia tan feliç si to^Grnem junts a casa. ^Em