Esquirols - Fent cam

^EmFent camí per la ^Dvida ens tocar^Emà menjar la^G pols, fi^Emcar-me al mig del ^Gfang com han fet ^Dmolts. ^CCompartir el poc al^Giment que po^Amrto al meu sar^Emró, tant si m'omple l^Da joia com si em ^Embuida^B7 la tristor.

^EmPerò lluny, a l'ho^Gritzó (amb la llum resplendent, la força del vent m'empeny endavant) Ja ll^Diure de l'en^Emgany (són els homes) en veure milers, com^G jo, que ^Dvan vencent la^Em por (que van vencent la por) Alleugeriré el^G pas (és la joia i l'esperit, la força del crit) du^Dent amb mi el s^Emarró (que em guia davant) i avivaré amb el ^Gcant (tan lleuger com el pas dels meus companys) el ^Dpas dels meus co^Emmpanys e^B7ndav

(

an^Emt

)

(

^{A C Em}

)