Blaumut - Massa tard

S’ha fet ^Bmtard; el^A bar ja tanca i sortim al ^Bmcarrer, la ^Anit és plena i tot camin^Da ^Ale^Bmn t^Aa ment, aquell ^Gtemps ens va o^Emblidar.

Hem vis^Bmcut a^Arrepenjats, jugant amb el^Bm destí, les ^Ahores esborrant l’absènci^Da ^Ade t^Bmant^As anys. Sé que ^Gtot segueix^Em igual.

^BmI veig com^F#m brilla aquesta nit; ^Bmfa temps q^F#mue no em sentia així, ^Gtots dos e^Dns vam tirar ^Ede cap a un m^Ear perdut. ^BmI fins qu^F#me va arribar el matí, ^Bmnedant, f^F#motuts en aquest llit… ^GDos nàufrag^Ds s’estan ofe^Egant, és ^Emassa tard.

No dic ^Bmres, e^Asmorzarem records i crois^Bmsantets, i^Anundarem somriures i^D t^Aem^Bmpes^Ates. ^G No sabrem d’on bufa el ^Emvent.

Bona ^Bmnit, quan^A vulguis ho tornem a r^Bmepetir… El ^Asol que crema rere la ^Dfi^Ane^Bmstr^Aa ^G entrarà sense per^Emmís.

^BmI ja no^F#m brilla aquesta nit; ^Bms’ha fo^F#ms la llum de l’esperit, ^Gsón contes^D d’uns avantpa^Essats que ^Evan morir. ^BmI fins qu^F#me va arribar el matí, ^Bmnedant, f^F#motuts en aquest llit… ^GNo qued^Den marques als lle^Ençols, és ^Emassa tard.