Blaumut - Cel estranger

^D# Passaria tres ^G#vides pensant en ciu^D#tats ^{A# Cm} de les quals fu^G#giria saltant pels t^D#errats, ^D#en la manera més d^G#igna de robar un llen^D#çol ^{A# Cm} que em servís com a ^G#tal, o com a eina de ^D#vol. ^D#Ben mirat, avui soc viatg^G#er ^D# de la línia més c^A#orba del fum del cafè, ^Cmd’una idea que es cl^G#ava quan no pen^D#so en res. ^CmBen mirat, si t’he de ser sin^G#cer, ^A# navegant a deri^Cmves m’ho passo prou bé, ^G#a la classe tur^A#ista d’un cel estra^D#nger.

^G# Ara que no tinc para^D#ules, ^A# ara que s’esborra el ^Cmtemps. ^{A# G#} Ara que visc a la llu^A#na i no sé ben bé per ^D#què.

^D# Vagaria tres ^G#vides comptant els d^D#etalls ^{A# Cm} tan petits com les ^G#gotes que ens fan de mira^D#ll, ^D# cada peça perd^G#uda d’un lloc incom^D#plet, ^{A# Cm} les virtuts de la ^G#llana quan sé que tens ^D#fred. ^D#Ben mirat, estic la mar de ^G#bé. ^D#L’intangible és l’ú^A#nica forma que sé, ^Cmjo que visc en un as^G#tre i no penso ^D#en res. ^CmBen mirat, si m’he de ser sin^G#cer, ^A# navegant a deriv^Cmes m’ho passo prou bé, ^G#a la classe tur^A#ista d’un cel estra^D#nger.

^G# Ara que no tinc para^D#ules, ^A# ara que s’esborra el ^Cmtemps. ^{A# G#} Ara que visc a la llu^A#na ^Gm i no sé ben bé per qu^Cmè. ^{A# G#} Ara que no som per^D#fectes ^A# i tenim el que sab^Cmem. ^{A# G#} Ara que visc a la llu^A#na i no, no passa r^D#es.