Aspencat - Quan caminàvem

^EmQuan caminàvem per la desobedi^Cència Quan tu i jo teníem somnis reb^Gels Quan sobreviure forma part de l'ess^Dència A la meua terra hi ha una pluja d'est^Cels Quan caminàvem pels carrers de Val^Emència Quan tu i jo teníem somnis reb^Bels i amb poemes d'amor bastíem la resistència.

^EmPer camins d'horta sembrada avancem Enyorem un t^Demps que no s'ha viscut encara Un passat de ll^Cuita accelerada Assaig d'una esperança que ca^Emmina fermament i transforma aquest present.

^EmEl Cabanyal que resisteix Hui no tinc cap d^Dubte, hui t'estime encara més Hui vull fer l'a^Ammor de matinada Hui voldria ser un gran de^Emixeble d'Estellés, veig murals a les parets.

^EmSaps que no vull glòria ni riqueses ^DNo vull cartes de promeses enfonsades en el mar ^AQue no vull palaus ni vull princ^Ameses No vull pl^Emors, ni vull tristeses, comencem a caminar

^EmQuan caminàvem per la desobedi^Cència Quan tu i jo teníem somnis reb^Gels Quan sobreviure forma part de l'ess^Dència A la meua terra hi ha una pluja d'est^Cels Quan caminàvem pels carrers de Val^Emència Quan tu i jo teníem somnis reb^Bels i amb poemes d'amor bastíem la resistència. Fins un nou combat.

Quan l'Albufera ens^G sostenia Una vela ^Dllatina navegava contra el vent ^AAmb la memòria empresonada Els punys i les corbelles sobre ^Emsendes de paper, creix la flor del taronger

^EmDavant les torres de Serrans El nostre amor se^Drà la clau que obri tots els panys Dels^Am portals d'una València On sona la freqüència del ^Emcor de Benimaclet, amb Tereses i Bassets

^EmSaps que no vull glòria ni riqueses ^DNo vull cartes de promeses enfonsades en el mar ^AQue no vull palaus ni vull princ^Ameses No vull pl^Emors, ni vull tristeses, comencem a caminar

^EmQuan caminàvem per la desobedi^Cència Quan tu i jo teníem somnis reb^Gels Quan sobreviure forma part de l'ess^Dència A la meua terra hi ha una pluja d'est^Cels Quan caminàvem pels carrers de Val^Emència Quan tu i jo teníem somnis reb^Bels i amb poemes d'amor bastíem la resistència. Fins un nou combat.

^CEs difícil oblid^Emar, les façanes d'aquell t^Gemps I els amants que s'estim^Daven quan la por era el se^Cgell I El futur d'aquells in^Emfants que miraven als e^Gstels Il·lusions d'un gran ^Bpresent!

^EmTu i jo som rebels del temps i la distància ^CAlumnes de l'amor, amants de la insolència ^GPoetes d'esta nit, pintors del nostre llit ^DLes coses impossibles d'explicar d'aquesta ciència

^EmTu i jo som satèl·lits sense rumb en la galàxia, ^Cd'amors impossibles som la paradoxa, ^Gsom pretèrits imperfets de la nostra història, ^Dsom aquell record inoblidable en la memòria

^EmQuan caminàvem per la desobedi^Cència Quan tu i jo teníem somnis reb^Gels Quan sobreviure forma part de l'ess^Dència A la meua terra hi ha una pluja d'est^Cels Quan caminàvem pels carrers de Val^Emència Quan tu i jo teníem somnis reb^Bels i amb poemes d'amor bastíem la resistència. Fins un nou combat.

^EmQuan caminàvem per la desobedi^Cència Quan tu i jo teníem somnis reb^Gels Quan sobreviure forma part de l'ess^Dència A la meua terra hi ha una pluja d'est^Cels Quan caminàvem pels carrers de Val^Emència Quan tu i jo teníem somnis reb^Bels i amb poemes d'amor bastíem la resistència.